Iñaki, el sord

Tot té una explicació. Iñaki Urdangarin està sord com una tàpia. La seva sordesa és al darrere de tot plegat. Aquesta mancança física ha marcat profundament la seva vida. Ha sigut, per dir-ho d'una manera elegant, un llast determinant en els seus èxits esportius i socials, i en els negocis i l'amor. D'entrada el pobre noi no va poder fer el servei militar a causa d'aquesta deficiència auditiva "completa". Els problemes auditius també van marcar la seva exitosa carrera com a esportista d'elit: no escoltar mai el xiulet dels àrbitres i les ordres dels seus entrenadors el va portar a completar un palmarès impresionant (sis copes d'Europa, dues recopes, quatre supercopes d'Europa, deu lligues Asobal, set copes del Rei, nou supercopes d'España, tres copes Asobal i onze lligues catalanes amb el Barça i dues medalles olímpiques amb la selecció espanyola d'handbol, entre d'altres). La sordesa també va ser decisiva a l'hora d'escollir xicota: qui millor que la filla d'un rei per xiuxiuejar paraules d'amor a unes tendres orelles insonores. Res com el llenguatge dels signes per enlluernar a una infanta enamorada sota els llençols...

Iñaki Urdangarín. Foto EFE

La sordesa també està al darrere dels seus negocis a l'Instituto Nóos, la fundació "sense ànim de lucre" que el va catapultar a l'èxit en el món dels bussines. Els sords, diuen, són desconfiats de mena. No es refien de ningú. Per això és va buscar un soci fora de tota sospita (en Diego Torres, professor d'una escola de negocis) que l'ajudaria a muntar un entramat d'enginyeria financera que el faria milionari de la nit al dia. Diuen que no hi ha pitjor sord que el que no vol escoltar. Per això, després, quan el seu reial sogre es va ficar pel mig per encobrir les seves activitats i (també) per ordenar-li que abandonés Nóos i els negocis amb els Matas i Camps de torn (activitat que, recordem-ho, genera conductes poc exemplars), el pobre Iñaki, sord com una tàpia, feu seu aquell cèlebre refrany castellà que diu "a palabras necias, oídos sordos".

Un senyor amb la seva planta (i a més, sord) hauria estat l'ambaixador publicitari ideal de l'empresa d'audífons Gaes, molt millor que Imanol Arias, on va a parar. Però queda lleig que el gendre del rei faci publicitat (negocis tèrbols sembla ser que no) i el van enviar a Washington a "treballar" per a Telefònica. Ja se sap que els sords es mouen com a peixos a l'aigua en el mar de la telefonia. Cal tenir molt bona oïda per... I ara que es troba a la banqueta dels acusats imputat per pressumptes delictes de corrupció i malbaratament de fons públics la sordesa del duc de Palma es torna a manifestar en tot el seu esplendor. Per culpa del seu problema auditiu respon amb evasives a les preguntes del magistrat José Castro (no les entén, és clar), i s'espolsa totes les puces de sobre respecte a les seves hipotètiques responsabilitats en tot el cas. Diuen que la justícia és cega. Esperem que en el cas del pobre Iñaki no sigui, a més, sorda.