dimarts, 31 de maig del 2011

Això no és cap revolució, algú ho havía de dir

Aquests dies tots els mitjans de comunicació, els blocs, i totes les xarxes socials en general van plens de notícies, reflexions i articles d'opinió sobre les acampades dels indignats a les places de diverses ciutats espanyoles. Aquest moviment, que tanta polseguera està aixecant, no se sap ben bé a qui representa ni ben bé què vol. En comptes de repartir cops de porra a dojo (Puig, fes-t'ho mirar, que els temps d'en Saura i en Fraga ja han passat) els polítics farien bé de no menystenir aquest moviment, no sigui que ignorant-lo la bola de neu s'acabi fent més gran del compte i les acampades esdevinguin un autèntic problema social.

"Indignats" de Barcelona. Foto: Marcel·li Sàenz (El País)
Ara bé, dit això, donar resposta al que demanen els indignats ja són figues d'un altre paner. Evidentment, tot és millorable, començant pel mateix sistema democràtic i de llibertats que tots gaudim. Però pretendre canviar de dalt a baix el sistema sense explicar com fer-ho, és a dir, sense oferir solucions i alternatives convincents, és més propi d'una reflexió poc madura i infantil que d'una actitud realista i constructiva.

L'assemblearisme, l'autogestió i el "prohibit prohibir" que tant proliferen aquests dies no porten enlloc, està més que demostrat. D'altra banda, les "bondats" del sistema i de l'estat del benestar que ens hem regalat (es pot perfeccionar, certament) amb l'esforç i el sacrifici de moltíssima gent ha generat una munió d'individus acomodats que estan convençuts de que algú els hi ha de solucionar a perpetuïtat els problemes. Criats entre cotons no fos que es fessin mal tant a casa com a l'escola, ara es troben indefensos davant la vida i reclamen que algú els hi resolgui els seus problemes laborals, de vivenda o amb el banc, per citar-ne alguns. Perdonin però això no és cap revolució, algú ho havia de dir. És, més aviat, una reinterpretació descafeïnada i pueril (amb smartphone, auriculars i portàtil) dels moviments contraculturals dels anys seixanta.

No sé si estic fent una interpretació malèvola d'aquest moviment. M'agradaria que no ho fos, però és la conclusió que extrec després de passejar-me per la plaça de Catalunya i de veure i escoltar alguns acampats indignats. Jo, com la majoria de gent, també estic molt indignat amb moltes coses. Però les regles del joc són unes altres. La immensa majoria de gent d'aquest país, la majoria silenciosa que en diuen, així ho creu. Tant s'ho creu que en les darreres eleccions de fa poc més d'una setmana va actuar amb una gran maduresa democràtica: moltes de les coses que veu i escolta a diari no li agraden, l'indignen profundament. Per això, en comptes d'acampar en mig de la plaça, ha votat i ha capgirat de dalt a baix el mapa polític de milers i milers d'ajuntaments i de moltes comunitats autònomes. La resposta, com diu l'amic Josep M. Fàbregas al darrer post del seu bloc, "l'ha donada el poble a través de la democràcia i no de la seva caricatura". Us recomano la seva lectura.

diumenge, 29 de maig del 2011

Europa és blaugrana !!!

Foto: Sport
Campions d'Europa !!!

Els millors del món !!!

La "décima" d'en Guardiola a la banqueta !!!

Tres Champions en 6 anys !!!

Orgullós de sentir aquests colors !!!

Blaugrana al vent !!!

dilluns, 23 de maig del 2011

Apunts post-electorals (2)

Apunt 1.- Catalunya avala les retallades de CiU. L'aclaparadora victòria de CiU en aquestes eleccions municipals posa de manifest sense embuts que l'electorat català avala les mesures anticrisi que ha posat en marxa el govern d'Artur Mas, les famoses retallades. L'electorat ha donat l'esquena de forma massiva a totes aquelles formacions polítiques que han fet bandera del "no a les retallades", entenent que no només cal posar ordre a les finances de la Generalitat sinó també a les finances locals. CiU ha aconseguit, a més, una victòria històrica a Barcelona i Girona, on governaven els socialistes des de 1979.


Apunt 2.-Catalunya està farta dels tripartits. El resultat d'aquestes municipals enterra quasi per complert la fórmula dels tripartits tant repetida durant les darreres legislatures als ajuntaments catalans i al govern de la Generalitat. L'electorat està fart de no veure al front del govern de torn als guanyadors reals de les eleccions. Les coalicions per arraconar als vencedors en vots i escons dels comicis s'havien arribat a institucionalitzar a Catalunya els darrers anys. Ara, a l'hora de pactar (i caldrà fer-ho, i molt) tothom haurà d'anar amb molta cura i compte. Els invents, amb gasosa.

Apunt 3.-Catalunya dóna veu als partits xenòfobs. La manca de polítiques d'immigració integradores serioses i eficients, el bonisme imperant durant els darrers anys auspiciat per l'esquerra mediocre que ens ha governat i el poc ressò que ha tingut (per culpa d'aquests mateixos polítics) entre els col·lectius de nouvinguts que no només tenen drets sinó també deures, ha propiciat l'increment del vot xenòfob, sobretot als pobles i ciutats on la població extra comunitària té més presència. Els feixistes de Plataforma per Catalunya han quadruplicat els resultats del 2007: consolida i incrementa resultats a El Vendrell i Vic i obté representació a Mataró, Salt, Ripoll, Igualada, Olot, l'Hospitalet de Llobregat, Santa Coloma de Gramenet, Mollerussa, Igualada, Canovelles i Manresa. A Badalona, la tercera ciutat més gran de Catalunya, el PP també ha guanyat les eleccions amb un discurs clarament xenòfob.

Apunt 4.- Catalunya enterra a Esquerra Republicana. L'electorat ha castigat severament a ERC. Joan Puigcercós ha dinamitat el seu propi partit. Després de despatxar Carod Rovira (l'home que va fer forta a Esquerra) i de no fer la més mínima autocrítica ha passat de tenir la clau de la governabilitat del país a escombrar les seves pròpies cendres i misèries. Què esperen Puigcercós, Ridao i companyia a presentar la dimissió irrevocable? L'independentisme català passa per les seves hores més baixes amb la pèrdua de pes específic d'ERC en la política catalana. Només les CUP, i en menor mesura SI, han recollit una mica les engrunes dels republicans.

Apunt 5.- Catalunya liquida als socialistes. El PSC ha elevat als altars de la Generalitat al president més mediocre de la història d'aquest país. El PSC no ha fet autocrítica després del daltabaix de les autonòmiques. El PSC i els seus socis de govern han portat el país a la runa i a sobre tenen la barra d'encapçalar la creuada antiretallades del govern Mas. El PSC s'ha fet l'harakiri més bèstia i salvatge votant en contra dels interessos de Catalunya en el Congrés dels Diputats. Tots aquests factors, i d'altres, han acabat amb la paciència dels votants socialistes, que en aquesta ocasió han abandonat el partit a la seva sort quedant-se a casa o dipositant la seva confiança en CiU, ICV i fins i tot en el PP. El PSC s'ha de reinventar, s'ha de refundar, ha de modernitzar les seves estructures, ha de renovar els seus quadres... Només Lleida i Tarragona han aguantat l'envestida. Que s'ho facin mirar...

Apunt 6.-Espanya consagra un futur govern del PP. El triomf aclaparador dels populars a quasi totes les comunitats autònomes que ahir van celebrar eleccions confirma que l'electorat està tip dels socialistes, d'en Zapatero i de les seves polítiques. Rajoy s'entreveu com el futur president del govern d'Espanya si ningú hi posa remei, cosa més que improbable. És el gran guanyador d'aquestes eleccions a nivell espanyol. Menció a part té el PP valencià, que torna a arrasar malgrat els casos de corrupció denunciats i de tenir un president/candidat imputat en el cas Gürtel. D'aquí a uns anys el comportament de l'electorat valencià s'estudiarà a les universitats més importants del món.

Apunt 7.-Euskadi canvia el seu mapa polític. Els resultats espectaculars de Bildu a Euskadi, on ja és la segona força política després del PNB, poden ser un pas endavant decisiu pel que fa a l'anhelat final del terrorisme a Espanya i a Euskadi. Per fi sembla que l'esquerra abertzale està disposada a dirimir els seus ideals polítics sense recórrer a la violència i a l'extorsió. Tot i que el mapa polític basc continua sent un trencaclosques, sembla que el final d'ETA s'albira a l'horitzó. Seria una gran notícia.

Apunt 8.-Els indignats no obtenen representació als ajuntaments ni a les comunitats autònomes.

divendres, 20 de maig del 2011

El receptari imprescindible

L'Institut Català de la Cuina (ICC) acaba de publicar (Ed. La Magrana) el Corpus de Patrimoni Culinari Català, una obra cabdal per entendre i apreciar el patrimoni gastronòmic català. El llibre és el receptari més complet que mai s'ha fet de la gastronomia catalana, l'inventari més exhaustiu, pràctic i entenedor dels plats tradicionals de Catalunya.

La realització d’aquesta gran obra, que es plasma en aquest llibre de tapes vermelles, és el fruit de més de vuit anys d’investigació, que ha comptat amb la participació d’experts de prestigi internacional, de cuiners de més de 400 restaurants i particulars de tot Catalunya.
 
El Corpus recopila 1.136 entrades numerades i ordenades alfabèticament, i per tipus de plat. Són receptes que formen part de la nostra identitat —com l’escudella barrejada, el pollastre amb escamarlans, l’arròs a la cubana o les mandonguilles amb sípia i pèsols—, compilades en aquest llibre que pot ser considerat el recull més important i sistemàtic del patrimoni culinari català.

Aquest llibre, que presentarà properament el president de la Generalitat Artur Mas és, a més, el primer pas per demanar de forma oficial a la UNESCO que declari la gastronomia catalana patrimoni cultural immaterial de la humanitat, com ja va fer l'any passat amb les gastronomies d'altres països.
 
El llibre l'ha dirigit un comitè científic format per Pepa Aymamí, Jesús Contreras, Salvador Giner, Toni Massanés, Xavier Medina, Maria Àngels Pérez Samper, Antoni Riera Melis, Josep Maria Sans Travé i Jordi Tresserras Juan.

divendres, 13 de maig del 2011

Campions !!

Caricatura de Caye (Sport)
 El Barça s'ha proclamat campió de la lliga 2010-11 tres jornades abans de la seva conclusió. Aquesta lliga, la tercera de Guardiola a la banqueta, la de la "maneta", la de l'atipada de clàssics, la de malaltia d'Abidal, la dels entrebancs de tota mena, és la tercera consecutiva amb Guardiola a la banqueta. L'equip d'en Pep ha guanyat nou dels dotze títols que ha disputat: tres lligues, una Champions League, un mundial de clubs, i quatre títols menors (una copa del rei i tres supercopes d'Espanya i d'Europa...). Ningú pot negar, doncs, que la supremacia del Barça en el futbol espanyol és total i absoluta els darrers anys, doncs a aquests títols cal sumar dues lligues més i una altra champions de l'era Frank Rijkaard. Crec que a aquest equip no se li pot demanar res més. Bé, sí, una coseta més, que intentin guanyar la quarta copa d'Europa a finals d'aquest mes contra el Manchester, l'altre gegant del futbol europeu. I si no ho aconsegueixen mala sort, almenys ho hauran intentat. Com diu una cançoneta que darrerament sona molt, olelé, olalá, ser del Barça és el millor que hi ha !!!

Apa, cap a Wembley a disputar la final. Amb dos pebrots!! 

divendres, 6 de maig del 2011

Els MiniTu, un regal original

Poseu un MiniTu a la vostra vida. Si voleu fer un regal original i no sabeu on trobar-lo els MiniTu poden ser la solució perfecta per sorprendre a la vostra parella, als vostres fills o als vostres amics. La meva amiga Carol Laguna, la ideologa d'aquests mini personatges, farà a la vostra mida allò que li demaneu amb la persona o persones que vulgueu incloure o miniaturitzar: un pòster, una samarreta, un quadern, invitacions, xapes, tasses, targetes, agendes, etc, etc... Tots els MiniTu són únics i originals, no n'hi ha cap de repetit. Tots estan dibuixats a mà i produïts de forma artesanal. Vaja, no trobareu cap regal més exclusiu i personalitzat que aquest.


La Carol és una gran il·lustradora, una artista diria jo, encara que ella es defineix com "la dibujanta", a seques. Que no es fa justícia a si mateixa és obvi. Per això escric tot el que esteu llegint en aquest post. Un dels regals que li vaig fer a la meva dona amb motiu del seu aniversari va ser un petit pòster amb tots els integrants de la nostra família "interpretats" per la Carol. Aquesta experta en mini personetes ens va imaginar, ves a saber per què, com la família Simpson. Tots asseguts en el sofà de casa davant el televisor, i cadascun de nosaltres identificats per les nostres dèries i hobbies. El resultat és el que podeu veure en la il·lustració, una minifamily fantàstica...

Si voleu veure la feina que fa la Carol podeu visitar el seu bloc, on penja alguns dels dibuixos que fa. Al bloc també trobareu el seu correu electrònic per fer les comandes. També podeu visitar el seu web, on us il·lustrarà amb quatre senzilles passes sobre què cal fer per tenir un MiniTu personalitzat i com rebre'l a casa. Tot ben fàcil i senzill.

dimecres, 4 de maig del 2011

Cap a Wembley amb orgull

Cap a Wembley amb orgull i amb el cap ben alt. El Barça arriba a la seva tercera final en els darrers cinc anys després d'eliminar de forma inapel·lable al Real Madrid. Ni les polèmiques, ni les teories de la conspiració atiades des del bàndol blanc han pogut amb el bon joc del Barça ni amb la moral dels seus jugadors.

Cap a Wembley amb orgull i amb el cap ben alt. Sí, perquè el Barça ha hagut de superar un munt de trampes i circumstàncies extra esportives en aquestes semifinals (i en els altres dos partits d'aquesta marató de clàssics). Al final, però, s'ha imposat la raó, el seny. Ha triomfat el futbol i ha perdut el joc brut (ahir els blancs van fer 31 faltes, rècord absolut de la Champions en un partit). Ha triomfat la intel·ligència i ha perdut el victimisme. Han triomfat els valors de la Masia i ha perdut el guió preestablert contra l'arbitratge. Ha triunfat l'esport i ha perdut la negació de l'autocrítica.

Cap a Wembley amb orgull i amb el cap ben alt. Sí, perquè amb el seu joc, la seva disciplina i la seva humilitat, el Barça ha desactivat totalment el joc del rival, que en 180 minuts d'eliminatòria només ha estat capaç de xutar a porta 3 vegades: una a l'anada i dues ahir. Amb aquest pobre balanç volien arribar a la final?

Cap a Wembley amb orgull i amb el cap ben alt. Sí, perquè gràcies a un entrenador covard i trampós, el Barça ha incrementat -després de guanyar-ho tot els darrers dos anys- la seva competitivitat. I perquè gràcies a un president fals i hipòcrita, la pedrera s'ha tornat a imposar al talonari.

Cap a Wembley amb orgull i amb el cap ben alt. Sí, perquè com a cirereta del pastís enverinat que ha estat aquesta semifinal, ahir vam haver de suportar els comentaris parcials i tendenciosos d'un tal Sergio Sauca a TVE. Només li preocupava la classificació del Madrid, fins i tot en els minuts finals, i va saludar amb indissimulada satisfacció totes les faltes del Barça i la groga de Pedro. Inaudit.

Visca el Barça !! Blaugrana al vent !!

dimarts, 3 de maig del 2011

Menjar pels taurons

Ossama Bin Laden, el primer terrorista global, el lider d'Al-Qaeda, és mort. Des de fa poques hores el món és un lloc millor on viure, no hi ha dubte. Els enemics de la humanitat, de la vida i la llibertat, millor en el fons del mar, a l'abast dels taurons, que predicant la mort sobre la terra. Ara bé, si el govern dels Estats Units vol que la gent es cregui al cent per cent això que explica -que ha matat a aquest barbut descerebrat al Pakistan- hauria de mostrar fotos o imatges del seu cadàver quan més aviat millor. La gent necessita proves, necessita creure, necessita evidències de que no l'enganyen. Entre d'altres coses per impedir, com ja està passant, que s'especuli sobre si continua viu. Ahir els talibans paquistanesos ja van desmentir la seva mort. I segur que no seran els únics. Ah, i altra cosa. No siguem tan ingenus de creure que amb la mort d'aquest assassí el terrorisme yihadista s'ha acabat. Cal estar amatents i preparats i elevar sense demora els nivells d'alerta antiterrorista.
 
La revista Time repeteix portada aquesta setmana