Burka i dignitat

Tinc ganes de llegir i escoltar què diuen les feministes, els progres i tots els multiculturalistes de saló d'aquest país davant l'anunci que ha fet el govern francès (de dretes, recordem-ho) en pro de prohibir l'ús del burka, el vel integral i el niqab islàmics en tots els serveis públics de França com ara escoles, edificis oficials i administratius, hospitals o transports col·lectius. Si tira endavant aquesta iniciativa parlamentaria presentada fa uns dies, qualsevol dona que vulgui agafar l'autobus o rebre assistència hospitalària, posem per cas, haurà d'anar amb la cara descoberta o no podrà gaudir del servei. La mesura, no exempta de polèmica i titllada per alguns de xenòfoba, és un pas endavant a favor de l'alliberament de la dona i per acabar d'una vegada per totes amb l'esclavatge religiós i sexista que pateixen.

Repeteixo. Tinc ganes d'escoltar a tots aquests col·lectius, tan actius a l'hora de defensar determinades causes, però que sovint amaguen el cap sota l'ala quan cal abordar temes seriosos, i aquest ho és. I ho és perquè l'ús d'aquesta roba -si és que es pot anomenar així- és un atemptat contra la dignitat, la llibertat i la igualtat de la dona. O com defineix aquesta vestimenta l'imam Hassen Chalghoumi: "una presó per a les dones, una eina de dominació sexista i de reclutament islamista". Segons informa la premsa, aquest clergue -una rara avis dins d'aquest gremi que predica i practica la tolerància en una mesquita de la perifèria de Paris-, viu amenaçat pels islamites fonamentalistes que, en ple segle XXI, troben massa atrevida aquesta forma de pensar que "atempta contra la tradició i els designis del profeta".

Com afirmava Nicolas Sarkozy aquesta mateixa setmana, el problema del burka no és un problema religiós, és un problema de llibertat i dignitat de la dona. Aquesta vestimenta "no és un signe religiós, és un signe de servitud i d'humiliació", va dir. I crec que així ho hem d'entendre tots. Aquest tema sobrepassa les opcions polítiques. No és tema de dretes o d'esquerres. És un tema de justícia. No em crec de cap de les maneres que el burka sigui un signe religiós, identitari o cultural i molt menys -com algunes veus del bonisme institucionalitzat comencen a suggerir- que la mesura que promouen els francesos atempta contra la llibertat individual de la dona. De quina llibertat individual de la dona parlem? De la d'obeir cegament al seu marit i als mascles de la família? De la d'ocultar el rostre per sobreviure i no morir apallissada o lapidada? D'aquesta llibertat estem parlant?

França, bressol de les llibertats i de la laïcitat, comença a dir no a tot això, comença a marcar el camí a seguir. Una societat lliure i democràtica no pot acceptar l'existència de dones presoneres darrere una reixa, amputades de tota vida social i privades de tota identitat. Cal defensar, sense por, altres valors. I cal denunciar, com deia no fa gaire la periodista Pilar Rahola, l'islamisme intransigent i intolerant, aquell "que sotmet a les dones a lleis brutals, educa als seus fills en el menyspreu als valors democràtics i persegueix sense miraments a cristians, homosexuals, jueus i lliure pensadors". Aquest islam violent i intransigent, tant present avui dia, que amaga la riquesa moral i cultural d'un poble que en la seva immensa majoria vol viure pacificament sense renunciar a la seva identitat, comença a fer por en molts llocs d'Europa. El resultat del referèndum suís sobre els minarets n'és un clar exemple.

Liberté, égalité, fraternité.